El reiki és una tècnica de medicina alternativa, desenvolupada (o redescoberta) durant la segona meitat del segle XIX per Mikao Usui al Japó.
El nom reiki ve del japonès rei (que vol dir esperit/ànima) i ki (energia/energia vital).
Els practicants redirigeixen l'energia reiki, que flueix de l'univers a través dels seus cossos i del palmell de les mans, a parts específiques del seu propi cos o bé a altres amb la finalitat de facilitar el guariment.
En algunes tradicions es creu que l'energia reiki entra en l'iniciat pel seu setè txakra (corona), omple la seva aura i flueix a través de les seves mans en el cas dels recipients. En altres tradicions, entra pel seu primer txacra (arrel) , omple l'aura, se centra al quart txacra (cor), i flueix cap a fora a través de les mans. Així, si el cos del recipient la necessita i està preparat per a guarir-se, pot usar l'energia reiki per fer-ho. Si el cos no sent que l'energia sigui necessària, no l'absorbirà.
Funcionament teòric
Funcionament teòric
El tractament és tradicionalment similar al contacte de mans. Es demana al pacient que s'estiri i es relaxi. Llavors el practicant obre el seu canal Reiki i aplica les seves mans a diverses parts del cos del pacient. Alguns practicants toquen el cos i altres simplement suspenen les mans per sobre. Els pacients afirmen sentir sensacions vàries: calor, fred, pressió i similars. Això s'atribueix a l'energia Reiki omplint el cos i l'aura del recipient i actuant: omplint les deficiències d'energia energia, reparant i obrint els canals d'energia (meridians), tot extraient-ne la negativitat, i activant l'energia estancada.
El reiki és una forma oriental de medicina que defineix la salut total com la total harmonia del cos, ment i esperit, de manera que l'energia reiki guareix totes les parts esmentades de l´ésser humà. Algunes tradicions les etiqueten com cos, emoció i esperit i ensenyen una tècnica per a cadascuna en aquest ordre: reiki 1, reiki 2, i reiki 3.
